9 de november: Reichskristallnacht

Encuei, 09.11.09, él vegnù festejé a Berlin i 20 agn da la tomeda dl mur con gran partezipazion internazionala, conzerc y debates. Prest desmentié via àn depierpul, sciche la presidenta dl consei zentral di judiers ti Paisc Todesc, Anette Knobloch, se à baudié, i fac aricioui suzedus dant da 71 agn.

En la medema nuet dai 09.11. ai 10.11.1938, conescius sot al inom de „Reichskristallnacht“. En chela nuet él vegnù desdrut te na azion coordineda ti Paisc Todesc, sclut ite l’Austria, dutes les sinagoghes y sclapé i vieresc de ciases y de boteighes de judiers. Da les scipes en spidic l inom de chest pogrom de dimenscions enormes. Entourn a 400 persones é vegnudes mazedes y passa 31.0000 judiers é vegnus sarés via zenza rejon, demé ajache ai fova judiers, i oblian da dé ju si aveis.  Feter duc à enlaouta cialé pro y degugn ne à paré cialà. Nience la gliejia catolica y chela protesta ne à auzé la ousc decontra. Trueps en à aprofité ti agn do da la deportazion di judiers.  La „Reichskristallnacht“ à daurì les portes de Ausschwitz y de duc i autri ciamps de conzentrament y de mort, olàche al é vegnù copé entourn a 6 milions de judiers. Chest aniversar ne à ciafé te degun foliet todesch gran lerch chisc dis. Degun gran event ofizial con president. Con duta la ligreza per la tomeda dl mur de Berlin, n fat dassen positif, y de volei cialé inant, ne é chest nia n bon segn. Avisa sun l teritore dla ex-DDR é i partis de mandreta estrems cherscius dassen (ciavazin NPD). Ai 8 de november 2009 él vegnù profané con svastiches la sinagoga de Dresden.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

604 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "9 de november: Reichskristallnacht"

Scrive n comentar