AVS: Al é n projet de falsificazion

Mateo TaibonEncuei à Mateo Taibon, jornalist conesciù per sia pena aguda, tout na posizion longia sun l Alto Adige, a plata 9, sun la chestion dla „toponomastica a la AVS“ (Alpenverein Südtirol). Al definesc la azion dl AVS „n projet de germanisazion“. Taibon: i toponims demé te un n lingaz, ciodì pa nia? Al é valch che an pò realisé a condizion che al vegne respeté n valgugn prinzips. L AVS ne nen à endere nience respeté un. Prum: al vuel ester n consens di grups linguistics che viv tla provinzia che é encuei – chest é n fat – trilinga. L AVS – dà decontra Mateo Taibon – é depierpul juda inant te sie projet tl segn dla ideologia aladò de chela che un n grup etnich tol la dezijion ence per i autri. Secont: al jissa de uega ecuité y coerenza. Sce ie – dij Taibon – sciche todesch – ghire dai talians che ai renunzieie ai toponims talians, spo messi ence ie renunzié a les traduzions de toponims nia-todesc.

L AVS – spliga Taibon – fej avisa l contrar. Terz: al vuel ester respet per les cultures sun l teritore y de cheles di paisc vejins. Ence chilò fàlela dassen pro l AVS. Taibon: la toponomastica dl AVS respidla plu che auter n program de germanisazion. L sit www.trekking.suedtirol.info é n ejempl eclatant. Da una na pert sfrieia demez l AVS i toponims talians y da l’autra stérnel entourn traduzions todesces tles valedes ladines, aluesc enfinamai fora dla provinzia, olàche al ciafia. Taibon alisteia su n valgugn ejempli: l „Rü de Fojedöra“ deventa „Hochalmbach“ y l „Lé de Fojedöra“ deventa „Hochalpensee“, l rü de La Pli vegn tradut con „Pfarrbach“ y enscì l „Rü de Al Plan“ con „Enneberger Bach“, la forcela de Riciogogn vegn demé reporteda con sie inom todesch „Seitenbach-Scharte“. La lista de strabac toponomastics ne se ruva nia plu. Chest é avisa chel deport che da pert todescia criticheien tant dassen y tresfora da pert taliana. L AVS é dret conseguent tl sfrié demez esonims ladins, ma dassen lezitent tl reporté esonims y dizions todesces y te chest ne se archìten nience a les seides provinziales y statales. Toponims ladins ampezans ne vegn tamben nia respetés („Fossener Ridl“ per todesch y nia ence la dizion ladina-ampezana „Cocodain“, l medem vel per „Seekofel-Hütte“ deplen sul teritore de Ampez che se clama perdret Rif. Biella) y tla Val Venuost ascònen via chi rumanc („Münstertal“ y nia la soula dizion ofiziala tla Svizra „Müstair“).Taibon criticheia ence che certes indicazions di trois tles Dolomites vegn demé reportedes per todesch, enscì „Friedensweg“ y nia „Sentiero della Pace“ o „Tru dla pesc“. L AVS – chest l fazit de Taibon – porta inant n projet de falsificazion. Chi che stern esonims, mess ence azeté chi di autri.
Al ne é nia la pruma outa che da pert todescia végnel strabacé dassen con toponims. Dl 2009 ova „Schützenbund“,  „Bauernbund“, „Bauernjugend“, „Heimatpflegeverband“, „Alpenverein“ y d’autres lies todesces dé fora la cherta „Südtirol – Land- und Strassenkarte mit historisch gewachsenen geografischen Namen“.  Ence sun chela cherta fòvel descomparí n grum de toponims ladins, esonims ladins nience da rejoné.

Deplù: „Südtirol – Land- und Strassenkarte mit historisch gewachsenen geografischen Namen“

 

{2jtabs_plugin 2}

 

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

662 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "AVS: Al é n projet de falsificazion"

Scrive n comentar