Cherta d’identité: LS te casseta

Al ne é nia tant i istituc che ne é nia bogn de se vegnì sun na forma scrita unitara ma i patrons politics che é viadedò.

Bele dl 1988 se ova istituc ladins y la UGLD metù a una de laoré fora n lingaz scrit unitar (model Schmid). Ma canche l model LS fova madur almanco per na sperimentazion (2001/02 publicazion dla Gramatica dl LS y Dizionar dl LS) à la SVP „ladina“ y l govern de BZ bloché chest proiet scrivan dant de adoré demé l gherdeina y l badiot (o ladin de mesaval). Ti tré dant ai fascians de ne ester nia jus dantfora con l bon ejempl é n puech massa scempl. Sce al é sté zachei che à prové de mené inant l’idea de n ladin scrit unitar él propi sté l Istitut Majon di fascegn. Cie à pa fat endere l Istitut Micurà de Rü? Al à metù l LS te casseta (paroles de sie president) y à arferé ju a vigni moda la colaborazion linguistica con Fascia. Al fossa bel sce Fascia adorassa l LS sun la cherta d’identité, ma al fossa gran ora che ence i ladins da BZ dessa n segn de na maioura colaborazion interladina.

Erwin Valentini

{japopup type=“iframe“ content=“http://www.noeles.info/noelesnet/modules.php?name=News&file=article&sid=1674″ width=“800″ height=“400″ }Deura su la vidrela, clican sun chest liam. Valentini: Ie me aodasse n new deal.{/japopup}

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

613 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Cherta d’identité: LS te casseta"

Scrive n comentar