Cherta d’identité ladina

La cherta d'identité ladina

La dezijion de dé fora la cherta d’identité ence per ladin é vegnuda touta su da duc con gran entusiasm y ala é vegnuda propagandeda sciche n gran vare inant en cont de defendura dla mendranza ladina. Ma chesta bela noela à atira fat levé su polemiches.

Ales mostra i aspec manco nobli dla politica ladina: les incoerenzes, l oportunism y l autoritarism de certes persones che é a cef de nostes istituzions.
La chestion é sce an dessa adoré i idioms de valeda – chest volessa dì chertes d’identité te trei lingac ladins – o na forma linguistica unitara, l Ladin standard. Les polemiches anter chi é per y chi che é contra l ladin unifiché ne é nia valch de nuef y ne à gonot deguna fazion concreta, ma chilò se tràtel de tò na dezijion pratica che à na gran emportanza tamben politica che ence psicologica per la jent. L’adoranza dl ladin scrit unifiché renforzassa l’unité, na cherta scrita te trei variantes ladines (y doman magari cinch) codificassa l spidiciament linguistich, cultural y politich dla Ladinia.

La polemica entourn la cherta d’identité à mostré ence n auter aspet: la tendenza autoritara dles persones responsables dla politica linguistica ladina, almanaco tles valedes de Sudtirol. La Lia di comuns ladins, a chela che chesta chestion messessa perdret ti sté a cuer, scouta chieta, sciche tl passé, per via dl veto de n valgugn raprejentanc dla SVP contra l LS.

{xtypo_quote_right}Aldò de ciugn criteres ne dìjel nia ma plu da giut se òvel baudié che l LS fova massa talian. De bogn argomenc scientifics contra l LS ne à L. Moroder mai abù.{/xtypo_quote_right}Sun chest tema se à lascé  adentene ence l diretour dl istitut Micurà de Rü. Nia danuef, sia posizion é vedla: l LS ne é nia madur y perchel jìssel debujegn de na verscion standard “souralaoreda”. Aldò de ciugn criteres ne dìjel nia ma plu da giut se òvel baudié che l LS fova massa talian. De bogn argomenc scientifics contra l LS ne à L. Moroder y sie patron politich F.Mussner mai abù ma sen pèrel che al ae giaté argomenc stersc per fé valei sia autorité. Depierpul che n valgugn colaboradours vegn sburlés sun na pert sceben che ai ae na formazion linguistica academica, ti végnel dé posizions de responsabelté a d’autri che é manco cualifichés ma é en lingia con la posizion di patrons. Y sce al é veir cie che an à audì, ti àn finamai manacé n amoniment scrit a colaboradours che à tout sun la chestion dla cherta d’identité na posizion desferenta da chela dl diretour dl istitut.

Per compliché ciamò de plu la situazion él vegnù proponù de laorè fora na sort de koiné badiota-gherdeina – ence chilò ne sà degugn aldò de ciugn criteres – y chest propi da chi che se bat contra l LS “lingaz artifizial”. La coerenza é samben na “entité trascurabla”, al basta che al stimeneie la lingia ideologica-politica dl’Autorité!

Ence tla Union di ladins gràcela. La Generela é per adoré l LS tla cherta d’identité, l president dla Union di ladins dla Val Badia à tout posizion contra l LS sun l la plata ladina dl “Corriere, dell’Alto Adige”, na plata che vegn perauter finazieda da la Generela. Y canche l vizepresident dla Generala prova de ti fà capì al president de valeda les contradizions de n tel comportament manacia chest de fé la proposta che al ti vegne tout la creta al Vizepresident.

N bel gran cajin (parola tipica ladina che ne é nia tl DLS) é la politica ladina dagnora steda ma sen devéntela ence pesocia. Manaces de sanzions disciplinares contra personal che la pensa autramenter, desfidenza contra chi che à enciaries eletives; dl dann che n tel comportament ti fej al mond ladin ne ti emporta a degugn nia, cie che conta é la lingia politica deda dant da l’Autorité.

{jcomments on}

Al me plej(2)Al ne me plej nia(0)

2785 iadesc liet

Ortiede inant tres

2 comentars a revert de "Cherta d’identité ladina"

  1. I sun jü chësta ota te comun a renové la cherta, minan de ciafé la cherta trilinga, él pö bele passé tan de agn. Al me é gnü dit che ai mëss naota adoré sö chëres che le comun o le comissariat à y chël podess ester codî.

    Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)
  2. Provon mo a nes imaginé cie che al suzedessa sce zachei jissa te comun, dijon a Barbian, y al ti vegnissa demé pité na cherta d'identité per talian, con la vertola che an mess naota adoré cheles talianes dl temp dl fasism che an à ciamò magari de valch archif!

    Al me plej(1)Al ne me plej nia(1)

Scrive n comentar