Degun daz per i aciasés

Sciche an à podù audì dai media vegniràl metù su l ann che vegn n daz per passé sun i joufs dolomitics. Dessegur sun l Jouf de Frera y sun chel dl Sela, ma al vegn rejoné ence dl Ciaulonch. Sceben che la couta nueva arà conseguenzes pesoces per la mobilté dla popolazion dles valedes ladines, é les informazions sun chest argoment dutaorela scialdi pueces.
Marco Pizzinini, vize-president dla Generela.

N stude dl’EURAC sun i vantajes y i desvantajes dl pedaje ne é nia ciamò vegnù publiché. Tant aut che l daz sarà y ciuna regolamentazion che é preveduda per la popolazion locala ne él nience ciamò vegnù fat al savei. Cie condizions él pa prevedù per i nia puec pendolars interladins (personal de scola, colaboradours di istituc culturai, dla Union Generela, y e.i.), ciunes per les manifestazions interladines („Di dla Cultura Ladina“, „Di dla scola ladina“, „Di dla Unité ladina”, y e.i.)?
En cont de chest à  la popolazion ladina l dert de vegnì informeda tant tost che al é meso y te na maniera menuda. N daz ne daidarà aboncont de segur nia passé via plù saurì i confins aministratifs dla Ladinia ysia tripartizion. Al contrar: i contac interladins che é bele sen puec patirà ciamó de plu. I son dla minonga che chesta conseguenza dla couta nueva ne é ciamò nia vegnuda touta en conscidrazion assé. Sce l daz essa da vegnì apliché zenza ezezions per la popolazion locala, fossa i ladins la soula mendranza al mond che pò comuniché te sie raion demé tres stredes a paiament. Da na valeda sciche Fodom, per chela che Bornech é tres ciamò n zenter de referiment per la scola, per l ospedal o per compré ite, ne podéssen nia plu ruvé te Südtirol zenza paié.
Per via de chestes conseguenzes pesoces ti damana ciamò n iade la Union Generela a duc chi che é responsabli per la dezijion de prevedei na soluzion che tegn cont dla popolazion locala. N bon ejempl de chest vers onse pu dret davejin: l tunel Felbertauren anter Matrei tl Tirol dl Est y Mittersill te Salzburg che pò vegnì anuzé debant da la jent dl Osttirol, ajache al reprejenteia n colegament intern emportant con la zité de Dispruch. Da chest ann él ence la jent de Mittersill che pò passé l tunel debant. Cie che é poscibel tl Tirol messessa ben ence ester meso tl Südtirol a ben dla picera mendranza ladina spidiceda su te trei pertes.
Nos ti damanon ai politics responsabli de conscidré y limité les conseguenzes negatives dl daz per i contac interladins. I envion dantaldut la Lia di Comuns ladins, che é pu avisa vegnuda metuda su per traté de tel argomenc, de formulé na posizion unitara sterscia al ben dla popolazion locala.
Marco Pizzinini,
Vizepresident dla Union Generela di Ladins dles Dolomites

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

962 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Degun daz per i aciasés"

Scrive n comentar