UNESCO: Festa a Auronzo

La candidatura garateda dles Dolomites desche arpejon naturala UNESCO vegnirà festejeda ai 25 de aost a Auronzo (BL) con a la pert l president dla republica taliana, Giorgio Napolitano. Chesta novela é vegnuda deda do na reunion ai 28 de messel tl Messner Mountain Museum sun l Monte Rite tl Beluneis de raprejentanc dles cinch provinzies: Belun, Bulsan, Trent, Pordenon y Udin, che à laoré con suzes pro l projet de candidatura. Reinhold Messner à proponù de fé dles Dolomites n raion de spiza per cie che reverda n turism monejel tres la sconanza dl laour da paur. Sia proposta é ence chela de scluje i joufs per n valgunes ores al dì, da les 10.00 a les 17.00. Sun l Monte Rite (a Cibiana), senta de sie museum, vuelel endere che an ti feje su n emplant portamont per conduje su la jent.

Anter l auter àn spo ence rejoné dla doura dla merscia Unesco y de sie logo per realisé n sit dediché ai bens naturalistics dles Dolomites y cie strumenc de reclam adoré. Nia de definitif ne él depierpul per cie che reverda la senta dla fondazion UNESCO. L film ofizial dles provinzies realisé per la candidatura dles Dolomites à arpejon naturala dla UNESCO.
Da pert ladina él bele n valgunes propostes: l ombolt de Corvara, Franz Pedratscher, à proponù sie comun desche senta ideala, da pert dla Svp ladina y chela de Gherdeina en particolar tres la ousc de Christoph Perathoner él vegnù proponù la senta a Plan de Gralba tl ex-hotel Miramonti bele de proprieté dla provinzia de Bulsan y da restruturé aladò y da pert dla jonta y dl ombolt de Badia, Iaco Freinademez, él vegnù porté dant la proposta dl Ciastel de Colz a La Ila. La proprietara, Teresa Wieser, fossa enzaul desponuda a l dé ca per chest fin. Da pert beluneisa rejònen de Cortina d’Ampez, ence Col Santa Lùzia se à candidé. Bonamenter vegniràl realisé deplù sentes dezentralisedes con aminsitrazion a rodul.
Sun la chestion entervegn ence l president de Ladins Dolomites, Albert Pizzinini, che se damana che te chesta ocajion dess ester dut l material informatif, i envic y i comunicac ence dés fora per ladin. La popolazion ladina che abiteia da vedlamenter tl cuer dles Dolomites à debujegn de sconanza y de reconesciment almanco tant che les montes che la encertleia.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

814 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "UNESCO: Festa a Auronzo"

Scrive n comentar