Ladins: nazism piec che fascism

I volesse dì mia minonga sun les polemiches dla festa dl’Unité d’Italia y la nia-partezipazion de Luis Durnwalder. Emprumadedut: i ladins fova ence sot al Imper Austro-ungarich na mendranza, nia de lingaz todesch, ma nostes raijes é zenza ombria de dube retiches y perchel ne pòn nia rejoné de mendranza austriaca, sciche Durnwalder à dit.

Secont: Durnwalder ne ti à nia damané ai ladins, sce ai vuel che el tole o ne tole nia pert a les festivités a Roma, sciche an à podù audì te na intervista a la RAI, ai 14 de fauré 2011. Sintomatica la posizion di ombolc de Gherdeina (Urtijei y Santa Cristina) che é plenamenter da la pert de Durnwalder, depierpul che i ombolc badioc é de dut n’autra minonga. Spo l’intervista dl assessour ladin Mussner Florian al „Corriere delle Alpi“ sot al titul „Imposcibel da  desmentié les umiliazions de Mussolini“, olàche an pò lieje: „Sce i pense a mia familia ne pòi danz nia ti perdoné i melfac dal pont de veduda politich-cultural y sie projet de volei porté a soluzion l problem de Sudtirol tres les opzions“.
I ne vue nia giustifiché l deport dl rejim fascist che à samben fat fai nia da perdoné per deslié la chestion de Sudtirol tla maniera che nos duc conescion. An mess endere prezisé che i ladins ne gniva nia conscidrés dai fascisc‘ sciche todesc, ma sciche „alogens“ y perchel ne él sté tles valedes ladines nia chela violenza fisica y chel terour ideologich envers a la popolazion sciche tl rest de Sudtirol. Nia l medem ne pòn  dì dl rejim nazist che à instauré ti ca. 18 meisc de ocupazion de Sudtirol (dal 1943 al 1945) n rejim de terour y de denunziazions che à gaujé deplù vitimes tla provinzia de Bulsan che l fascism talian te 22 agn. En plu àn terorisé chi ladins che ova abù l coraje de opté per la Talia. I spere che l assessour Mussner ae l coraje de publiché dutes les umiliazions y l dolour che l fascism ti à gaujé a sia familia y ie publicheré da mia pert dutes les riedés che les families di „Dableiber“, anter chisc ence mi genitours, à messù doré. I funzionars  nazisc‘ dl luech ne à nia ben die embazilé de mené te vera nosc peresc, ence sce ai fova zitadins talians. Ai gniva conscidrés traditours, ajache ai ova opté per sté tla Talia.

Georg Moroder, Urtijei

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

761 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Ladins: nazism piec che fascism"

Scrive n comentar