Unité d’Italia: manaces fora de uega

Les polemiches zenza cef atizedes y levedes su do la prospeteda poscibelté de tò demez i monumenc fascisc‘  te Sudtirol, y les esternazions dl president Durnwalder de ne volei nia tò pert a les festivités per 150eisem aniversar dl’Unité dl’Italia meina jerfs a dì puech grotescs, slonfés su y che fej festide. Lijan i comentars di letours y i articui sun les zaites locales y nazionales chisc ultims dis veiden loces bendebot granes y an mess constaté na amnesia per cie che reverda la storia rezenta dla mendranza ladina y de chela todescia.

La volonté de strumentalisé y de soflé su teorems fora de uega contra la autonomia de Sudtirol resulteia plu che clera y les motivazions y les manaces de volei ti la fé empaié tres l boicotaje de produc y dles localités turistiches é dassen fora de uega y fotus.
Degugn ne met en discuscion l dert sacrosant dl popul talian de festejé endertura y solenamenter l aniversar di 150 agn Unité d’Italia. Les mendranzes linguistiches y si raprejentanc sent endere chesta chestion manco y plu destanziés. An messessa perdret giaude de n minim de respet y comprenjion da pert de nosc conzitadins de lingaz talian.  Che certes esternazions de esponenc dla Lega sibe depierpul romagnudes zenza comentar é dassen demarevueia.
N aniversar tant emportant messessa nes induje a pensé do a na maniera neutrala y obietiva sun l passé de nost paisc, te chel che les mendranzes che viv sun l teritore nazional ne é nia dagnora gnudes tratedes con maneces de veluch.
Te chesta ocajion ne pòn nia se desmentié dl fat che pert dl popul ladin ne à dutaorela nia i derc fondamentai prevedus da la costituzion. L stat talian à enfin a sen ignoré l resultat dl rerendum dl 2007, tres chel che la maioranza dla popolazion (ca. 80%) di comuns de Fodom, Col Santa Lùzia y Ampez à endò damané de ruvé aministrativamenter pro la region Trentin-Sudtirol, tolan enscì finalmenter demez l tort fascist dla tripartizion dl 1923.
N davegnì caraterisé da n spirit europeich, zenza nazionalisms y intoleranza, implicheia l respet dla dignité y di derc fondamentai de duc i popui y dantaldut dles mendranzes linguistiches. Canche na mendranza arà arjont la sconanza plena tl respet de sia dignité y volonté de souravive, aràn ence les fondamentes y les condizions per festejé aniversars storics di paisc de chel che an fej pert.

Marco Pizzinini, vize-president dla UGLD

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

685 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Unité d’Italia: manaces fora de uega"

Scrive n comentar